Ara mateix, sóc amic
de la mirada d’una nit,
mentre la primavera
escaïna a cada branca
i floreix en nous somnis.
Voldria fer un conjur,
perquè llum i pensament
poguessin tenir bona rima
i beure a la font d’alegria.
Voldria fer-me segador
i dallar tots els presagis,
amainar totes les ombres,
discórrer la cortina de claror
i abraçar, dins meu, la quietud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.