Mariner de terra endins,
fico rumb al blau desig
amb sospir de llibertat.
Sóc de cor ingenu i gavina
que vola sense aldarulls,
tot buscant un difús goig.
Encara aplego un petit encís
(vibrant i sense cap confort)
que em pugui fer més popular.
No vull encendre cap gelosia,
però tampoc vull defallir.
M’ho suposo, el futur té veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.