Si vull vèncer la timidesa,
no tinc altra que ser atrevit,
sortir del buit endogàmic
i percaçar un nou projecte.
He bastit molts horitzons
amb les mans massa buides
i he suportat el trepidant ritme,
on s’hissa cada nova albada.
Dempeus, estàtic i estoic,
concloc la vella fosca i esporgo
l’escorça que m’està ofegant,
com si fos un delicte agònic.
Sóc un optimista recalcitrant
i tinc l’esperit de mal·leable argila,
perquè visc a l’adossat pensament,
on sempre debuta la meva felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.