Empresto el meu desig
com vestit de disfressa,
últim reducte del goig.
Encara no sé si allargo
la joventut o la vellesa.
Tinc enveja del benestar
i el meu dandisme retreu
un dissertat prejudici,
principi d’ignorància,
quan vull alliberar-me
del company que porto dins.
Íntim, monòton i intens
és el dolor de bastir
el misteri de la timidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.