Dins el calaix no em queda
cap joguina, cap sorpresa,
com quan arrengleràvem
un tràfec de jocs d’infància
i rememoràvem aventures
al crit pirata o indi sioux.
Em seduïa el secret ofici
de ser autor i actor de jocs
i m’envilia amb personatges
tenebrosos, gens innocents,
a ritme de temperada imaginació,
que fèiem a remor i ressò,
inquiets, per tal de ser grans.
Ara, enraono amb els meus néts
i somio que l’ofici del joc no té
passat ni present, continua sent
una pintura al llarg del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.