(Un record a Cunit i Benasc)
D’on és el meu estiu?
Surt el mugró roig
per la sempiterna línia
d’un horitzó, trenta anys
rissat per ones blaves.
La mar és dona i mare,
i m’acull i m’amoixa,
per dir-me que sóc
fruit de la seva aigua.
D’on és el meu hivern?
El vent de port bleixa
i s’afilera pel Portillón,
mentre es va refredant,
acaronat per neu de nit.
La muntanya és dona i mare
i m’acull i m’esperona,
perquè faci un nou cim,
fruit del seu vell esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.