Mai se sap quants maons
seran necessaris, perquè
el poema sigui habitable.
Aixecar-lo a l’altiu vent
amb expressió de triomf,
ficant-hi destí als mots.
El fidel riu de paraules
pujarà pels esglaons
de frases i oracions.
Nodrir-les d’imatges,
d’ordre i sense caure dins
el cataclisme del discurs.
En aquest bosc de mots,
cal convertir la tendresa
com bona amant del silenci.
La tasca serà senzilla,
si assistim i reconeixem
el suau recer del diccionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.