Acabo de segar paraules
al bancal del diccionari.
M’ha quedat un rostoll
amb fragància de tinta.
Ara, puc tornar a llaurar
o, potser, fer-hi guaret.
No!, serà millor sembrar
i conrear aquest camp.
-----------
Enamorat d’enyorança,
busco l’harmonia, ella
n’és la molsa de l’arbre,
on tinc amagat el misteri
que encisa cada instant.
Vull fugir de la tenebra,
de la boja follia del follet
i ser novament un ocell.
Ni mut, ni vençut, potser
estic dejú de bona ventura,
on es va repenjar la traïdoria.
Trobar, serà el joc encisador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.