Lleida en colors

Aquest matí de diumenge, tot passejant per Prat de la Riba fins Rambla Ferran, he vist un espectacle visual ple de color i tenint en compte que Lleida estava ennuvolada, ha donat llum als carrers que he recorregut. M’estic referint als lleidatans musulmans (àrabs, moros, hindús i negres africans), que portaven els seus vestits, túniques, xilabes i pantalons amb casaca, amb tota una gamma àmplia de colors, que junts podien encabir-se dins l’Arc de Sant Martí.

Com casi sempre, els homes eren més monocromàtics, d’un color o dos a tot estirar; mentre les dones, nens i nenes lluïen uns vestits rics tant per la varietat de colors i dibuixos, com per la seva lluminositat. El que més m’ha impressionat, ha estat el vestit d’una dona, era blau cel fosc amb incrustacions daurades. Un autèntic firmament on els estels enlloc de ser de plata eren d’or. I què dir dels vels? Res a veure amb les monòtones mantellines cristianes. Malgrat que eren més discrets que els vestits, tenien colors suaus, combinaven perfectament amb els vestits, fent del conjunt autèntiques obres d’art.

Durant mig hora, m’he considerat prou afortunat per gaudir d’aquest espectacle visual. Sí, aquest multi culturalisme ple de llum i color m’ha emocionat, tot pensant amb l’Open Arms i la injustícia que representa la insolidaritat humana.

Finalment, he fet la següent reflexió: “Què avorrits som els occidentals vestint ”