El vent de l’esperança
busca cala o port segur,
prop d’una vinya, on llum
i olor a fonoll siguin somni
per a una tarda de música,
on el vol que traça el colom
escrigui dins del cel rogenc.
Lluny de qualsevol cridòria,
prego amb llavis muts i reso,
sense planys i amb repòs,
perquè quedi secret el misteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.