Hi ha gent que sojorna
al jardí dels afalacs,
sense cap altre horitzó.
Lloen pel gust de lloar
i amaguen sa intimitat
a recer dels prejudicis.
Aquest jardí no té perfum,
tremola amb cada pluja
i el pot sacsejar el vent
de qualsevol estendard.
Només medra si l’afalac
pareix espill de consells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.