Secretejo amb la mort,
vull trencar la llegenda
de la seva llei de nit fosca.
Encara trontollo a l’encontre
d’un diccionari-guia que
em pugui dur a bon port
i sortir d’aquesta galerna
de vent i pluja, on resta
l’antiga tenebra mortuòria:
la mort és la fi del camí,
l’últim renec de l’home.
I si puc, i em deixa destriar,
la vull tranquil·la i benigna,
amb el paisatge d’un somriure
i una mà encaixada a cada mà,
vinclant cos i ànima per al viatge,
amb el joiós adéu dels estimats.
Què lluny veig aquest viatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.