Pel bosc de les paraules,
m’aferro a l’isolat discurs
i lloo l’acurada pregària,
la ruta que té tot poema.
Indecís, acarono l’espectre,
la subtil corba, la soca
on perdura, tinc i habita
la llum de la inspiració.
Aquest elemental fenomen
es reprodueix cada vegada
que surto amb vaixell de paper,
perquè tinc la missió d’escriure.
I surt l’expressió del triomf,
per convergir en l’arrogant
cataclisme del dia a dia;
ja que, n’és la tasca de viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.